dimarts, 23 de juny de 2015

PSC I ERC SIGNEN EL PACTE DE GOVERN PER A OLESA DE BONESVALLS


PSC I ERC SIGNEN EL PACTE DE GOVERN PER A OLESA DE BONESVALLS

Josep Mª Tillo (PSC) i Jordi Ramos (ERC) han signat el pacte pel mandat 2015-2019 amb la voluntat treballar en comú, prioritzant les politiques polítiques de progrés posades al servei de la millora de la qualitat de vida i del benestar de tots els ciutadans i ciutadanes d’Olesa de Bonesvalls
Per sobre dels interessos de partit, per sobre de les persones en particular, prevaldrà           l’ interès general, que és el que ens mou a signar aquest pacte.

L’acord contempla a més el compromís de presentar de Pla de Mandat  al llarg dels tres primers mesos a partir de de l’aprovació del cartipàs municipal.

Tillo diu que el nou equip de govern “vol aportar un canvi en la política local, un nou govern i un ajuntament proper que fomenti la participació ciutadana i la informació, un govern que aposta per politiques socials de progrés, per l’activació social i econòmica d’Olesa , que treballarà per definir el projecte i el model de la Olesa del futur”.

Segons Tillo “ es un pacte que reflexa la voluntat de canvi de molts ciutadans i ciutadanes d’Olesa, no ha estat difícil arribar a acords perquè des del primer moment els dos grups teníem molt clar que la prioritat era treballar per Olesa i per un canvi de rumb en la política local”

dissabte, 13 de juny de 2015

Josep Mª Tillo és elegit alcalde d'Olesa de Bonesvalls



Josep Mª Tillo estén la mà a la resta de formacions per aconseguir 'els grans consensos que necesita el municipi'

El cap de llista del PSC és elegit alcalde d'Olesa de Bonesvalls, en ser força més votada a les passades eleccions del dia 24 de maig passat

En l'acte d'investidura, el socialista Josep Tillo ha iniciat aquest dissabte mandat com a alcalde d'Olesa de Bonesvalls estenent la mà a la resta de partits polítics municipals perquè sigui possible arribar als "grans consensos" que faran falta per a la governabilitat d'un consistori amb quatre forces.


L'alcalde no descarta poder tancar acords de governabilitat o futurs pactes de govern i ha destacat la bona sintonia que hi ha amb la majoria de partits. Tillo, que ha afirmat que serà "l'alcalde de tots", ha subratllat les seves prioritats per als serveis socials, la millora dels serveis municipals, la participació ciutadana i la cohesió social.

dijous, 28 de maig de 2015

Eleccions'15

Un cop finalitzades les eleccions i després de ser la força més votada, des del PSC d'Olesa busquem establir un pacte que asseguri un govern estable i de progrés.

Ja estem treballant i el PSC d'Olesa ha començat una ronda de contactes preliminars amb els components del futur consistori per fer una primera valoració dels resultats electorals i encarar les negociacions que han de permetre formar l'equip de govern.

diumenge, 24 de maig de 2015

Som la força més votada





El PSC ha estat la força més votada d'Olesa i ha aconseguit tres regidors. Des de demà, sense presa però sense pausa, treballarem per Olesa de Bonesvalls, com sempre hem fet. 



Resultats eleccions:

diumenge, 17 de maig de 2015

¿Y el mejor alcalde?


XAVIER BRU DE SALA
Escritor
¿Y el mejor alcalde?
 
SÁBADO, 9 DE MAYO DEL 2015

¡Qué envidia de los municipios pequeños! Allí sí que tienen clara la valía de cada candidato. Allí sí que no se dejan entrampar y sacudir por las descargas electrizantes de la política. Allí sí que las municipales son municipales. El resto, los que vivimos en aglomeraciones de cierta medida, nos tenemos que fastidiar. Cuanto mayor es la ciudad, más se nos enganchan las musiquillas de fondos, más olvidamos la valía de las personas, más nos tendremos que fastidiar.

A diferencia de los europeos, por no hablar de los americanos, los catalanes, siempre tan ingenuos y de tanta buena fe, imaginamos que los candidatos saben gobernar, que el hecho de presentarse comporta dotes tal vez portentosas de gobierno. Si alguien ha ganado un premio literario, pensamos al acto que sabe escribir, y ojo que se otorgan muchos a semianalfabetos que no saben distinguir un adjetivo de un adverbio. De modo parecido, concedemos a diestro y siniestro no el beneficio de la duda, sino naturaleza automática de superdotados, a los candidatos. ¿Y si nos paráramos a discriminar a los mejores de los mediocres, a los aptos de los inútiles? ¡'Vade retro'!

En consecuencia, lo primero a destacar de estas elecciones, por desgracia del país y de muchos municipios -menos los pequeños, que allá todo el mundo sabe de qué pie calza cada cual-, es el incremento de la pandilla de inútiles que aspiran a ser concejales, e incluso alcaldes. En política se sube por la escalera y se sale por la ventana, pero aquí va al revés. ¡Anxanetes al balcón!

No consentiríamos que los espontáneos se mezclaran con los jugadores de nuestro equipo de fútbol, pero votaremos a los candidatos a dirigir nuestros asuntos públicos sin tener la menor idea de sus cualidades.

En los países avanzados, la política es para los políticos como el fútbol para los futbolistas. En España, menos. En Catalunya, para nada. Venimos de una gloriosa tradición de democracia igualitarista radical, según la cual ningún catalán tolera que otro catalán haga nada mejor que él. Por eso ahora jugamos a la lotería con el voto. Y si alguien supone que esto va solo por las nuevas izquierdas, anda muy errado, porque en la nómina de inútiles los hay de todos los colores, quizá abundan más los de derechas, y ni algunos partidos con tradición se libran.

Ya sabíamos que la competencia de los candidatos se oculta detrás de lo que representa su partido. ¡Pero es que ahora se oculta la incompetencia! Los catalanes nos hemos apuntado al pim pam pum contra todo lo que existía y degustamos la soberanía como si fuera un 'elisir d'amore'. La consecuencia es el incremento exponencial del riesgo de degradación de los ayuntamientos.

Escrutemos a los candidatos. Evaluemos sus capacidades, además de aplaudir o silbar las ideas que exhiben, que vete a saber si se las creen. Nadie nos impide votar como neoyorquinos, que se dejan de cuentos y escogen, no al más simpático o al más afín, sino al mejor alcalde.

 
Publicado en El Periodico de Catalunya  08/05/2015

Informació a la ciutadania


dijous, 14 de maig de 2015

Entrevista de presentació de Carlos Vico


Premises bàsiques del nostre programa



1. Els ciutadans i les ciutadanes mereixen un bon govern local que garanteixi els serveis de benestar, que tinguin com a objectiu principal la cultura del DIÀLEG CONSTRUCTIU i del PACTE entre totes les forces polítiques del municipi. També mereixen que treballem per una Olesa MACA, NETA, BEN URBANITZADA, COHEXIONADA SOCIALMENT i respectuosa amb el MEDI AMBIENT.

2. MODERNITZAR L'AJUNTAMENT que parteix d'un DISSENY DELS ANYS 90, útil per les demandes d'aquell moment però no pas per les d'avui en dia. Tanmateix impulsarem la tranparència i les noves tecnologies, que són un bons instruments pel Bon Govern i per uns ajuntaments adaptats a una societat canviant.

3. Estem en contra de l'estrategia per sortir de la crisi basada en les polítiques d'austeritat i en les RETALLADES EN EL SECTOR PÚBLIC. Aquestes polítiques el que busquen és reduir els serveis públics i els ajuntament a administracions sense poder polític.

4. Instaurarem la PARTICIPACIÓ CIUTADANA en tots els eixos de la vida municipal tot i sotmetent a consulta popular els aspectes de major impacte.

Entrem al Segle XXI


dijous, 19 de febrer de 2015

Comissió Cultura


 

Des del PSC d’ Olesa de Bonesvalls, arran  dels comentaris i converses generades en els últims dies, en relació a la COMISSIÓ DE CULTURA d’Olesa de Bonesvalls (CCOB) i lluny de voler polemitzar sobre determinades afirmacions d'alguns tertulians, voldríem informar i donar la nostra visió sobre alguns aspectes, que al nostre entendre, han de formar part del debat:

- Si entenem per cultura ciutadana el conjunt de valors, actituds, comportaments i regles mínimes compartides que generen sentit de pertinença, en aquest cas a Olesa i impulsen el progrés i faciliten la convivència comuna començarem a avançar, compteu amb el PSC d'Olesa.

- Si entenem la CCOB com un element clau del que podríem anomenar capacitat d'organització i acció de la ciutadania d'un municipi, a nivell cultural  i constituir-se en mitjà per a la construcció col·lectiva i de progrés, compteu amb el PSC d’Olesa.


- D’altra banda, Olesa no és aliena a la crisi global dels models d'intervenció. Ni l'Ajuntament, ni les entitats són capaços, per si sols, de gestionar la complexitat dels nous problemes i d'actuar eficaçment sobre ells. La reflexió s'ha de basar doncs en aquestes claus.

- El nostre municipi ja no és l'àmbit comunitari on s'allotgen ciutadans amb els mateixos problemes, aspiracions i valors culturals. Avui el nostre municipi està dividit en entorns territorials diferents (barris per a uns, urbanitzacions per altres) les dues visions estan carregades de contingut, però que vénen a determinar que són realitats diverses, on coexisteixen interessos i visions diferents.


Per tant, incidir en la capacitat d'organització i acció de les entitats ha de ser objectiu de la CCOB ja que d'aquesta manera compleix el seu objectiu primari i es constitueix en mitjà per a la construcció social i col·lectiva del progrés d'Olesa.  La promoció de les festes populars, és una de les activitats privilegiades de la ciutadania  i  constitueixen una ocasió immillorable per fomentar l'autoorganització, la trobada de la gent, en definitiva, la mobilització de la ciutadania.

Val la pena també discutir i tenir clar el fet que la CCOB com a conseqüència de les accions i discursos com a moviment ciutadà, serà un agent molt actiu de politització dels veïns i les veïnes; sense que això signifiqui una identificació partidista de la CCOB, sinó que ha de preservar en termes generals la seva independència respecte dels partits polítics.


Val la pena subratllar també, el fet que en els casos en què els moviments culturals han suprimit la distància respecte d'un o altre partit i han abraçat els colors d'unes sigles concretes, ha suposat que la mobilització s'alienava i es perdia  el suport i l'adhesió de la majoria de la ciutadania. I sobretot mirem al futur. No ens ha de distreure el que va passar al 2009 al 2006 o que va fer l’alcalde o el regidor l’any 2003.


Amb aquests paràmetres, l’Area de Cultura de l’Ajuntament  està treballant, pensant en el moment actual, però sobretot en el mandat polític que comença a partir del mes de maig. La futura CCOB ha de tenir ben regulat el seu funcionament i ha de partir d’un CONSENS significatiu. Consens amb àmplies capes de la població, debats constructius i serens amb totes les formacions polítiques. Cal recordar que no sabem qui gobernarà el municipi a partir de les eleccions de maig ni si al futur equip de govern li agradarà la idea de tenir un CCOB. Al PSC sí que li agrada aquesta idea.

Hem de ser curosos i abarcar tantes sensibilitats com sigui posible. No entenem les coses d’una altra manera.

 

 

 

 

 

 
https://www.facebook.com/pscolesadbonesvalls

dijous, 29 de gener de 2015

En defensa de les escoles bressol

Ahir dimecres en el Ple Ordinari del mes de gener, es va aprovar amb set vots a favor la següent moció en defensa de les escoles bressols.
Com sempre, des del PSC defensem la educació pública i de qualitat.

Aquí podeu llegir la moció complerta.



PROPOSICIÓ DE MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA AL PLE DE L’AJUNTAMENT D’OLESA DE BONESVALLS PER A RECLAMAR LA RESPONSABILITAT DE LA GENERALITAT EN EL MANTENIMENT DEL SERVEI PÚBLIC DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS


El Grup Municipal Socialista EXPOSA:

El Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, aprovat pel Govern i presentat al Parlament el 2 de desembre de 2014, no contempla cap partida destinada al finançament de les escoles bressol municipals.

Al respecte, l’actual marc normatiu referent a l’educació dels 0 als 3 anys a Catalunya el desenvolupen dues lleis aprovades pel Parlament: la Llei 5/ 2004 de llars d’infants de qualitat i la Llei 12/2009 de 10 de juliol d’Educació, en els quals es regula la plena responsabilitat de la Generalitat en la creació i el sosteniment de les escoles bressol municipals i la col·laboració dels ajuntaments en la construcció dels equipaments i la gestió d’aquest servei públic.

Aquesta col·laboració del món local en la creació de l’actual xarxa pública de país va ser aprovada a través de la Llei 5/ 2004 de llars d’infants de qualitat on s’establia l’objectiu de crear 30.000 noves places atenent a la Iniciativa Legislativa Popular que reclamava aquesta oferta pública. La contribució dels ajuntaments va ser fonamental per assolir la voluntat ciutadana i va superar en escreix el nombre de noves places.

En aquests moments, malgrat la gravetat de la manca de finançament de la Generalitat, són 546 els ajuntaments que compten amb aquest servei educatiu públic oferint a les famílies més de 57.000 places (en 929 centres) per atendre aquesta etapa educativa tan cabdal per al desenvolupament personal i per a l’èxit de l’infant en el seu posterior ensenyament obligatori, així com per al suport a la dona i l’acompanyament educatiu a les famílies.

És per això que cal reprendre com a objectiu de primer ordre el lideratge, la promoció i la coresponsabilitat de totes les administracions públiques, respecte a aquesta etapa educativa. Per responsabilitat de país, no s’hi val a deixar aquesta etapa educativa solament en mans de les administracions locals o a la lliure competència del mercat. L’administració educativa del nostre país -el Departament d’Ensenyament- no pot restar al marge d’aquesta qüestió si no vol incórrer en una inacció sobre una de les seves competències directes.

El compromís històric del Govern Autonòmic amb el món local, per al sosteniment de les escoles bressol de titularitat municipal, existia molt abans dels acords parlamentaris. Així l’any 2001 la Conselleria d’Ensenyament col·laborava amb 600.-€  i, posteriorment, va signar amb les Entitats Municipalistes tres Acords Marcs per formalitzar la contribució econòmica amb tots els municipis per un igual, en funció d’uns mòduls econòmics per cada plaça: Acord Marc de 21 de gener de 2002 (1.400.-€/plaça/funcionament/any), Acord Marc de 14 de febrer de 2005 (1.800.-€/plaça/funcionament/any i 5.000.-€/plaça/creada) i Acord Marc de 19 de novembre de 2010 (1.800.-€/plaça/funcionament/any) vigent fins al 31 de desembre de 2011.

A estat en aquests darrers anys, a partir del 2012, quan el Departament d’Ensenyament va decidir reduir un 51% la seva aportació (de 1.800.-€ a 875.-                         €) i quan va decidir diferir el pagament d’aquests imports “retallats” a les diputacions (a partir del curs 2012-13) la qual cosa ha generat desigualtats territorials (el cost plaça s’ha finançat de diferent manera en funció de la dotació provincial) i el trasllat exclusiu del finançament al món local.

Aquesta realitat es contradiu amb els acords parlamentaris ja que els Pressupostos aprovats pel Parlament de Catalunya hi ha anat constant, al llarg dels darrers anys, una partida finalista destinada a les “llars d’infants de titularitat municipal”. Així, el pressupost 2012 es va aprovar amb una partida de 47M d’euros, el 2013 es va prorrogar el pressupost (per tant, amb el mateix import de 47M d’euros) i al 2014 el Parlament va destinar 45M d’euros per a les places de les escoles bressol dels ajuntaments.


Per aquests motius el Ple de l’Ajuntament d’OLESA DE BONESVALLS ACORDA

PRIMER.- Instar al Govern de la Generalitat, com a Comunitat Autònoma amb competència plena en matèria d’educació, el manteniment de l’actual xarxa pública de llars d’infants municipals atenent a la seva responsabilitat institucional.

SEGON.- Demanar al Govern de Catalunya la restitució immediata de la partida pressupostària finalista del Departament d’Ensenyament per al finançament del servei públic d’escoles bressol municipals, per tal de cobrir com a mínim un mòdul econòmic de 1.600.-€ per plaça/funcionament/any, i comprometre's a augmentar-ho progressivament fins als 1.800.-€ plaça/funcionament/any.

TERCER.- Reclamar a la conselleria d’Ensenyament el restabliment dels pertinents convenis, segons el que estipula la Llei d’Educació de Catalunya, incorporant una estabilitat temporal i la corresponent clàusula de garantia de compliment dels compromisos de pagament, per garantir la prestació del servei en les llars d’infants de titularitat municipal.  

QUART.- Sol·licitar a la conselleria d’Ensenyament el restabliment de la convocatòria de beques amb la finalitat de garantir la igualtat d’oportunitats i l’equitat en l’accés al servei.

CINQUÈ.- Garantir a les administracions locals el pagament dels deutes pendents derivats de les despeses realitzades en concepte de funcionament i places, despesa que correspon a la Generalitat, d’acord amb la petició formalitzada pel Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació a Catalunya.

SISÈ.- Reclamar a la Generalitat quina ha estat la destinació dels 139 milions d’euros dels exercicis 2012, 2013 i 2014, anys en els que la conselleria d’Ensenyament tenia assignada una partida finalista per aquests centres sense que s’executés cap via de finançament.                 

SETÈ.- Notificar l’acord d’aquest Ple a la Conselleria d’Ensenyament, a la Mesa del Parlament i el grups presents al Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes del país, les associacions educatives i AMPA del municipi.




Olesa de Bonesvalls  a 20 de gener de 2015