dijous, 13 de maig de 2010

UN PRESIDENT PER A LA CATALUNYA REAL

El president és un representant de la pluralitat social i política de Catalunya i així es va presentar. Forma part del conjunt majoritari de gent que en aquest país ens sentim tant catalans com espanyols, tant catalanistes com federalistes, progressistes i de centre esquerra.


La senyera, l’Estatut i Catalunya han estat els tres elements de referència del seu discurs. La senyera com a símbol de la unitat civil del poble català. L’estatut com el full de ruta de les aspiracions estratègiques com a nació i el país, Catalunya, com l’escenari de les nostres realitzacions personals i dels nostres anhels col.lectius, el lloc per viure i per treballar que molts hem pogut escollir.


Estar al costat de la gent més desvalguda, de la gent treballadora, i governar per millorar les seves condicions de vida, com va reclamar la companya Càndida Nevado, és la línia d’acció de la nostra pràctica política com a socialistes. Montilla va recordar que la primera llei de la legislatura ve ser la llei de prestacions socials, presentada al Parlament el desembre del 2006. Caldria recordar, també, que la prioritat absoluta del Govern en aquesta etapa de crisi, és la millora dels recursos i dels instruments d’atenció a les persones que han perdut la feina i les seves famílies.


Pinós, la rosa dels vents picada en pedra que assenyala el centre geogràfic del país i el Santuari, tindran un important valor en la litúrgia política dels socialistes en el futur. Potser l’acte passarà a formar part del discurs de les emocions, de les paraules emblemàtiques, que tantes vegades ens reclama la companya Manuela de Madre. Conservo un record especial de la cita que el president va fer dels seus pares. Va ser un breu homenatge als milers d’emigrants obrers, constructors pacífics i silenciosos de la Catalunya d’avui.

Roberto Labandera
Diputat del PSC