dissabte, 16 de maig del 2015
divendres, 15 de maig del 2015
dijous, 14 de maig del 2015
Premises bàsiques del nostre programa
1. Els ciutadans i les ciutadanes mereixen un bon govern local que garanteixi els serveis de benestar, que tinguin com a objectiu principal la cultura del DIÀLEG CONSTRUCTIU i del PACTE entre totes les forces polítiques del municipi. També mereixen que treballem per una Olesa MACA, NETA, BEN URBANITZADA, COHEXIONADA SOCIALMENT i respectuosa amb el MEDI AMBIENT.
2. MODERNITZAR L'AJUNTAMENT que parteix d'un DISSENY DELS ANYS 90, útil per les demandes d'aquell moment però no pas per les d'avui en dia. Tanmateix impulsarem la tranparència i les noves tecnologies, que són un bons instruments pel Bon Govern i per uns ajuntaments adaptats a una societat canviant.
3. Estem en contra de l'estrategia per sortir de la crisi basada en les polítiques d'austeritat i en les RETALLADES EN EL SECTOR PÚBLIC. Aquestes polítiques el que busquen és reduir els serveis públics i els ajuntament a administracions sense poder polític.
4. Instaurarem la PARTICIPACIÓ CIUTADANA en tots els eixos de la vida municipal tot i sotmetent a consulta popular els aspectes de major impacte.
dijous, 19 de febrer del 2015
Comissió Cultura
- Si entenem per cultura ciutadana el conjunt de valors, actituds, comportaments i regles mínimes compartides que generen sentit de pertinença, en aquest cas a Olesa i impulsen el progrés i faciliten la convivència comuna començarem a avançar, compteu amb el PSC d'Olesa.
- Si entenem la CCOB com un element clau del que podríem anomenar capacitat d'organització i acció de la ciutadania d'un municipi, a nivell cultural i constituir-se en mitjà per a la construcció col·lectiva i de progrés, compteu amb el PSC d’Olesa.
- D’altra banda, Olesa no és aliena a la crisi global dels models d'intervenció. Ni l'Ajuntament, ni les entitats són capaços, per si sols, de gestionar la complexitat dels nous problemes i d'actuar eficaçment sobre ells. La reflexió s'ha de basar doncs en aquestes claus.
- El nostre municipi ja no és l'àmbit comunitari on s'allotgen ciutadans amb els mateixos problemes, aspiracions i valors culturals. Avui el nostre municipi està dividit en entorns territorials diferents (barris per a uns, urbanitzacions per altres) les dues visions estan carregades de contingut, però que vénen a determinar que són realitats diverses, on coexisteixen interessos i visions diferents.
Per tant, incidir en la capacitat d'organització i acció de les entitats ha de ser objectiu de la CCOB ja que d'aquesta manera compleix el seu objectiu primari i es constitueix en mitjà per a la construcció social i col·lectiva del progrés d'Olesa. La promoció de les festes populars, és una de les activitats privilegiades de la ciutadania i constitueixen una ocasió immillorable per fomentar l'autoorganització, la trobada de la gent, en definitiva, la mobilització de la ciutadania.
Val la pena també discutir i tenir clar el fet que la CCOB com a conseqüència de les accions i discursos com a moviment ciutadà, serà un agent molt actiu de politització dels veïns i les veïnes; sense que això signifiqui una identificació partidista de la CCOB, sinó que ha de preservar en termes generals la seva independència respecte dels partits polítics.
Val la pena subratllar també, el fet que en els casos en què els moviments culturals han suprimit la distància respecte d'un o altre partit i han abraçat els colors d'unes sigles concretes, ha suposat que la mobilització s'alienava i es perdia el suport i l'adhesió de la majoria de la ciutadania. I sobretot mirem al futur. No ens ha de distreure el que va passar al 2009 al 2006 o que va fer l’alcalde o el regidor l’any 2003.
Amb aquests
paràmetres, l’Area de Cultura de l’Ajuntament
està treballant, pensant en el moment actual, però sobretot en el mandat
polític que comença a partir del mes de maig. La futura CCOB ha de tenir ben
regulat el seu funcionament i ha de partir d’un CONSENS significatiu. Consens
amb àmplies capes de la població, debats constructius i serens amb totes les
formacions polítiques. Cal recordar que no sabem qui gobernarà el municipi a
partir de les eleccions de maig ni si al futur equip de govern li agradarà la
idea de tenir un CCOB. Al PSC sí que li agrada aquesta idea.
Hem de ser
curosos i abarcar tantes sensibilitats com sigui posible. No entenem les coses
d’una altra manera.
dijous, 29 de gener del 2015
En defensa de les escoles bressol
Ahir dimecres en el Ple Ordinari del mes de gener, es va aprovar amb set vots a favor la següent moció en defensa de les escoles bressols.
Com sempre, des del PSC defensem la educació pública i de qualitat.
Aquí podeu llegir la moció complerta.
PROPOSICIÓ DE MOCIÓ DEL GRUP
MUNICIPAL DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA AL PLE DE L’AJUNTAMENT D’OLESA DE BONESVALLS PER A RECLAMAR LA
RESPONSABILITAT DE LA GENERALITAT EN EL MANTENIMENT DEL SERVEI PÚBLIC DE LES
ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS
El Grup Municipal Socialista EXPOSA:
El Projecte
de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, aprovat pel Govern
i presentat al Parlament el 2 de desembre de 2014, no contempla cap partida
destinada al finançament de les escoles bressol municipals.
Al respecte,
l’actual marc normatiu referent a l’educació dels 0 als 3 anys a Catalunya el
desenvolupen dues lleis aprovades pel Parlament: la Llei 5/ 2004 de llars d’infants de qualitat i la Llei 12/2009 de 10 de juliol d’Educació,
en els quals es regula la plena responsabilitat de la Generalitat en la creació
i el sosteniment de les escoles bressol municipals i la col·laboració dels
ajuntaments en la construcció dels equipaments i la gestió d’aquest servei
públic.
Aquesta col·laboració
del món local en la creació de l’actual xarxa pública de país va ser aprovada a
través de la Llei 5/ 2004 de llars
d’infants de qualitat on s’establia l’objectiu de crear 30.000 noves places
atenent a la Iniciativa Legislativa Popular que reclamava aquesta oferta pública.
La contribució dels ajuntaments va ser fonamental per assolir la voluntat
ciutadana i va superar en escreix el nombre de noves places.
En aquests
moments, malgrat la gravetat de la manca de finançament de la Generalitat, són
546 els ajuntaments que compten amb aquest servei educatiu públic oferint a les
famílies més de 57.000 places (en 929 centres) per atendre aquesta etapa
educativa tan cabdal per al desenvolupament personal i per a l’èxit de l’infant
en el seu posterior ensenyament obligatori, així com per al suport a la dona i
l’acompanyament educatiu a les famílies.
És
per això que cal reprendre com a objectiu de primer ordre el lideratge, la promoció
i la coresponsabilitat de totes les administracions públiques, respecte a
aquesta etapa educativa. Per responsabilitat de país, no s’hi val a deixar
aquesta etapa educativa solament en mans de les administracions locals o a la
lliure competència del mercat. L’administració educativa del nostre país -el
Departament d’Ensenyament- no pot restar al marge d’aquesta qüestió si no vol
incórrer en una inacció sobre una de les seves competències directes.
El compromís
històric del Govern Autonòmic amb el món local, per al sosteniment de les
escoles bressol de titularitat municipal, existia molt abans dels acords
parlamentaris. Així l’any 2001 la Conselleria d’Ensenyament col·laborava amb
600.-€ i, posteriorment, va signar amb
les Entitats Municipalistes tres Acords Marcs per formalitzar la contribució
econòmica amb tots els municipis per un igual, en funció d’uns mòduls econòmics
per cada plaça: Acord Marc de 21 de gener de 2002 (1.400.-€/plaça/funcionament/any),
Acord Marc de 14 de febrer de 2005 (1.800.-€/plaça/funcionament/any i 5.000.-€/plaça/creada)
i Acord Marc de 19 de novembre de 2010 (1.800.-€/plaça/funcionament/any) vigent
fins al 31 de desembre de 2011.
A estat en
aquests darrers anys, a partir del 2012, quan el Departament d’Ensenyament va
decidir reduir un 51% la seva aportació (de 1.800.-€ a 875.- €) i quan va decidir
diferir el pagament d’aquests imports “retallats” a les diputacions (a partir
del curs 2012-13) la qual cosa ha generat desigualtats territorials (el cost
plaça s’ha finançat de diferent manera en funció de la dotació provincial) i el
trasllat exclusiu del finançament al món local.
Aquesta
realitat es contradiu amb els acords parlamentaris ja que els Pressupostos
aprovats pel Parlament de Catalunya hi ha anat constant, al llarg dels darrers
anys, una partida finalista destinada a les “llars d’infants de titularitat
municipal”. Així, el pressupost 2012 es va aprovar amb una partida de 47M
d’euros, el 2013 es va prorrogar el pressupost (per tant, amb el mateix import
de 47M d’euros) i al 2014 el Parlament va destinar 45M d’euros per a les places
de les escoles bressol dels ajuntaments.
Per aquests motius el Ple de
l’Ajuntament d’OLESA DE BONESVALLS ACORDA:
PRIMER.- Instar al Govern de la Generalitat, com a Comunitat Autònoma amb
competència plena en matèria d’educació, el manteniment de l’actual xarxa
pública de llars d’infants municipals atenent a la seva responsabilitat
institucional.
SEGON.- Demanar al Govern de
Catalunya la restitució immediata de la partida pressupostària finalista del
Departament d’Ensenyament per al finançament del servei públic d’escoles
bressol municipals, per tal de cobrir com a mínim un mòdul econòmic de 1.600.-€
per plaça/funcionament/any, i comprometre's a augmentar-ho progressivament fins
als 1.800.-€ plaça/funcionament/any.
TERCER.- Reclamar a la conselleria
d’Ensenyament el restabliment
dels pertinents convenis, segons el que estipula la Llei d’Educació de Catalunya,
incorporant una estabilitat temporal i la corresponent clàusula de garantia de
compliment dels compromisos de pagament, per garantir la prestació del servei
en les llars d’infants de titularitat municipal.
QUART.- Sol·licitar a la conselleria d’Ensenyament el
restabliment de la convocatòria de beques amb la finalitat de garantir la
igualtat d’oportunitats i l’equitat en l’accés al servei.
CINQUÈ.- Garantir
a les administracions locals el pagament dels deutes pendents derivats de les
despeses realitzades en concepte de funcionament i places, despesa que
correspon a la Generalitat, d’acord amb la petició formalitzada pel Fòrum
d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació a Catalunya.
SISÈ.- Reclamar a la Generalitat quina ha estat la
destinació dels 139 milions d’euros dels exercicis 2012, 2013 i 2014, anys en
els que la conselleria d’Ensenyament tenia assignada una partida finalista per
aquests centres sense que s’executés cap via de finançament.
SETÈ.- Notificar l’acord d’aquest
Ple a la Conselleria d’Ensenyament, a la Mesa del Parlament i el grups presents
al Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes del país, les associacions
educatives i AMPA del municipi.
dijous, 11 de desembre del 2014
“Volem un canvi profund de la política catalana i volem posar-la al servei dels ciutadans”
Miquel Iceta crida a capgirar la lògica dels debats per situar les persones al centre de les prioritats i proposa una alternativa a la proposta unilateral d’independència de Mas i Junqueras: una Catalunya forta dins d'una Espanya federal
El primer secretari del PSC i president del grup parlamentari Socialista, Miquel Iceta, ha cridat avui a capgirar la lògica de la política catalana i situar la realitat i els problemes dels ciutadans i les ciutadanes en l’epicentre del debat polític i social. “Volem un canvi profund de la política catalana i volem posar-la al servei dels ciutadans”, ha assegurat Iceta en el decurs de la conferència ‘Catalunya 2015: el canvi que necessitem’, una intervenció durant la qual el líder socialista s’ha mostrat convençut que “no hi ha solució als problemes dels catalans si no es produeix un canvi de rumb de la política catalana”.
Des de les Drassanes de Barcelona i davant més de 800 assistents, Miquel Iceta ha instat a “lluitar contra les dependències” i “orientar l’acció de govern i el debat polític en la resolució dels problemes de la gent” per “aixecar la vista del monotema i copsar la realitat en totes les seves dimensions”. Iceta, que ha esmentat les absències més preocupants en el debat públic del nostre país, ha assegurat que “la dedicació de tanta energia col•lectiva, política i mediàtica al procés independentista erosiona la qualitat de la política i de les institucions catalanes” i ha dibuixat una arquitectura política i institucional que, al seu parer, hauria de comportar el “profund canvi que necessitem”: millorar la governança de la globalització econòmica, eliminant paradisos fiscals i obligant empreses a pagar on generen benefici; minimitzar la probabilitat que es repeteixin crisis econòmiques i financeres destructives com la que va començar el 2007; i consolidar i culminar el projecte d’integració europea pal·liant els seus dèficits democràtics.
Ja n’hi ha prou.
“Ja n’hi ha prou de batzegades i improvisacions que es presenten carregades d’èpica i d’astúcia, no podem esperar a la independència per tenir un país amb més feina, on ningú no passi gana, on tothom tingui un sostre”. Miquel Iceta ha defensat un pla de rescat social urgent que es tradueixi en què “no hi hagi cap família sense un ingrés, un pla per eradicar pobresa infantil, acabar amb desnonaments, o els talls de subministraments”. “Els socialistes volem construir una alternativa i estem disposats a col·laborar amb tots aquells que els comparteixin”, ha subratllat el primer secretari dels socialistes catalans que ha deixat clar que “no donarem suport a polítiques de curta volada, a acords puntuals per guanyar temps i fer la viu-viu”.
Catalunya-Espanya i nova proposta en finançament.
Sense defugir el debat sobre quina ha de ser la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya, Iceta ha retret al president Mas i al líder d’ERC, Oriol Junqueras, que “proposin un camí unilateral cap a la independència condemnat al fracàs”; “cal abandonar el rumb de col·lisió que intenten acordar Mas i Junqueras pensant només en 1,8 M de catalans, un rumb de col•lisió que compta amb l’inestimable ajut del PP i el govern de Rajoy”. El primer secretari dels socialistes catalans ha assegurat que “no hi ha solució que no passi per la via del diàleg, la negociació i el pacte” com la que proposen els socialistes catalans a través de la reforma federal de la Constitució i que aquesta “no és la tercera via, és la primera i l’única”, mostrant-se totalment convençut que “la majoria de catalans no volen la independència, com es va veure el passat 9 de novembre”. Per Miquel Iceta “la millor solució és la reforma federal de l’Estat per fer-lo més eficient i assegurar que defensa millor els interessos dels catalans, una reforma constitucional que haurà de ser votada pels ciutadans; no hi haurà solució sense votació, i estic segur que la majoria dels catalans són partidaris a un nou acord entre Catalunya i la resta d’Espanya”.
Per posar de manifest que “portem quatre anys perduts” per part del Govern d’Artur Mas, “sense cap nova competència, nova inversió, ni nou acord que permeti avançar”, Miquel Iceta ha formulat una proposta de nou finançament que passaria per contemplar la possibilitat que el Govern espanyol assumeixi una part de l’actual deute públic de les comunitats autònomes. “Es faria mitjançant un quitament del deute públic de les comunitats amb el Govern espanyol generat els darrers anys, de manera que totes les Comunitats Autònomes hi sortirien guanyant perquè passarien a tenir una situació financera més sanejada i rebaixarien la seva despesa en concepte de pagament d’interessos del deute”, ha argumentat .
Sobre un possible avançament electoral Iceta ha estat clar: “siguin quan siguin les eleccions trobaran el PSC disposat a una batalla noble per construir un país lliure i segur, pròsper i just, estarem preparats amb una llista de socialistes i progressistes, de catalanistes i federalistes, per treballar per merèixer la confiança en un projecte basat en la justícia social i l’acord federal”.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
