Entrem al Segle XXI

Comissió Cultura

 

Des del PSC d’ Olesa de Bonesvalls, arran  dels comentaris i converses generades en els últims dies, en relació a la COMISSIÓ DE CULTURA d’Olesa de Bonesvalls (CCOB) i lluny de voler polemitzar sobre determinades afirmacions d'alguns tertulians, voldríem informar i donar la nostra visió sobre alguns aspectes, que al nostre entendre, han de formar part del debat:

- Si entenem per cultura ciutadana el conjunt de valors, actituds, comportaments i regles mínimes compartides que generen sentit de pertinença, en aquest cas a Olesa i impulsen el progrés i faciliten la convivència comuna començarem a avançar, compteu amb el PSC d'Olesa.

- Si entenem la CCOB com un element clau del que podríem anomenar capacitat d'organització i acció de la ciutadania d'un municipi, a nivell cultural  i constituir-se en mitjà per a la construcció col·lectiva i de progrés, compteu amb el PSC d’Olesa.

- D’altra banda, Olesa no és aliena a la crisi global dels models d'intervenció. Ni l'Ajuntament, ni les entitats són capaços, per si sols, de gestionar la complexitat dels nous problemes i d'actuar eficaçment sobre ells. La reflexió s'ha de basar doncs en aquestes claus.

- El nostre municipi ja no és l'àmbit comunitari on s'allotgen ciutadans amb els mateixos problemes, aspiracions i valors culturals. Avui el nostre municipi està dividit en entorns territorials diferents (barris per a uns, urbanitzacions per altres) les dues visions estan carregades de contingut, però que vénen a determinar que són realitats diverses, on coexisteixen interessos i visions diferents.

Per tant, incidir en la capacitat d'organització i acció de les entitats ha de ser objectiu de la CCOB ja que d'aquesta manera compleix el seu objectiu primari i es constitueix en mitjà per a la construcció social i col·lectiva del progrés d'Olesa.  La promoció de les festes populars, és una de les activitats privilegiades de la ciutadania  i  constitueixen una ocasió immillorable per fomentar l'autoorganització, la trobada de la gent, en definitiva, la mobilització de la ciutadania.

Val la pena també discutir i tenir clar el fet que la CCOB com a conseqüència de les accions i discursos com a moviment ciutadà, serà un agent molt actiu de politització dels veïns i les veïnes; sense que això signifiqui una identificació partidista de la CCOB, sinó que ha de preservar en termes generals la seva independència respecte dels partits polítics.

Val la pena subratllar també, el fet que en els casos en què els moviments culturals han suprimit la distància respecte d'un o altre partit i han abraçat els colors d'unes sigles concretes, ha suposat que la mobilització s'alienava i es perdia  el suport i l'adhesió de la majoria de la ciutadania. I sobretot mirem al futur. No ens ha de distreure el que va passar al 2009 al 2006 o que va fer l’alcalde o el regidor l’any 2003.

Amb aquests paràmetres, l’Area de Cultura de l’Ajuntament  està treballant, pensant en el moment actual, però sobretot en el mandat polític que comença a partir del mes de maig. La futura CCOB ha de tenir ben regulat el seu funcionament i ha de partir d’un CONSENS significatiu. Consens amb àmplies capes de la població, debats constructius i serens amb totes les formacions polítiques. Cal recordar que no sabem qui gobernarà el municipi a partir de les eleccions de maig ni si al futur equip de govern li agradarà la idea de tenir un CCOB. Al PSC sí que li agrada aquesta idea.

Hem de ser curosos i abarcar tantes sensibilitats com sigui posible. No entenem les coses d’una altra manera.

 

 

 

 

 

 

https://www.facebook.com/pscolesadbonesvalls

En defensa de les escoles bressol

Ahir dimecres en el Ple Ordinari del mes de gener, es va aprovar amb set vots a favor la següent moció en defensa de les escoles bressols.

Com sempre, des del PSC defensem la educació pública i de qualitat.

Aquí podeu llegir la moció complerta.

PROPOSICIÓ DE MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA AL PLE DE L’AJUNTAMENT D’OLESA DE BONESVALLS PER A RECLAMAR LA RESPONSABILITAT DE LA GENERALITAT EN EL MANTENIMENT DEL SERVEI PÚBLIC DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

El Grup Municipal Socialista EXPOSA:

El Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, aprovat pel Govern i presentat al Parlament el 2 de desembre de 2014, no contempla cap partida destinada al finançament de les escoles bressol municipals.

Al respecte, l’actual marc normatiu referent a l’educació dels 0 als 3 anys a Catalunya el desenvolupen dues lleis aprovades pel Parlament: la Llei 5/ 2004 de llars d’infants de qualitat i la Llei 12/2009 de 10 de juliol d’Educació, en els quals es regula la plena responsabilitat de la Generalitat en la creació i el sosteniment de les escoles bressol municipals i la col·laboració dels ajuntaments en la construcció dels equipaments i la gestió d’aquest servei públic.

Aquesta col·laboració del món local en la creació de l’actual xarxa pública de país va ser aprovada a través de la Llei 5/ 2004 de llars d’infants de qualitat on s’establia l’objectiu de crear 30.000 noves places atenent a la Iniciativa Legislativa Popular que reclamava aquesta oferta pública. La contribució dels ajuntaments va ser fonamental per assolir la voluntat ciutadana i va superar en escreix el nombre de noves places.

En aquests moments, malgrat la gravetat de la manca de finançament de la Generalitat, són 546 els ajuntaments que compten amb aquest servei educatiu públic oferint a les famílies més de 57.000 places (en 929 centres) per atendre aquesta etapa educativa tan cabdal per al desenvolupament personal i per a l’èxit de l’infant en el seu posterior ensenyament obligatori, així com per al suport a la dona i l’acompanyament educatiu a les famílies.

És per això que cal reprendre com a objectiu de primer ordre el lideratge, la promoció i la coresponsabilitat de totes les administracions públiques, respecte a aquesta etapa educativa. Per responsabilitat de país, no s’hi val a deixar aquesta etapa educativa solament en mans de les administracions locals o a la lliure competència del mercat. L’administració educativa del nostre país -el Departament d’Ensenyament- no pot restar al marge d’aquesta qüestió si no vol incórrer en una inacció sobre una de les seves competències directes.

El compromís històric del Govern Autonòmic amb el món local, per al sosteniment de les escoles bressol de titularitat municipal, existia molt abans dels acords parlamentaris. Així l’any 2001 la Conselleria d’Ensenyament col·laborava amb 600.-€  i, posteriorment, va signar amb les Entitats Municipalistes tres Acords Marcs per formalitzar la contribució econòmica amb tots els municipis per un igual, en funció d’uns mòduls econòmics per cada plaça: Acord Marc de 21 de gener de 2002 (1.400.-€/plaça/funcionament/any), Acord Marc de 14 de febrer de 2005 (1.800.-€/plaça/funcionament/any i 5.000.-€/plaça/creada) i Acord Marc de 19 de novembre de 2010 (1.800.-€/plaça/funcionament/any) vigent fins al 31 de desembre de 2011.

A estat en aquests darrers anys, a partir del 2012, quan el Departament d’Ensenyament va decidir reduir un 51% la seva aportació (de 1.800.-€ a 875.-                         €) i quan va decidir diferir el pagament d’aquests imports “retallats” a les diputacions (a partir del curs 2012-13) la qual cosa ha generat desigualtats territorials (el cost plaça s’ha finançat de diferent manera en funció de la dotació provincial) i el trasllat exclusiu del finançament al món local.

Aquesta realitat es contradiu amb els acords parlamentaris ja que els Pressupostos aprovats pel Parlament de Catalunya hi ha anat constant, al llarg dels darrers anys, una partida finalista destinada a les “llars d’infants de titularitat municipal”. Així, el pressupost 2012 es va aprovar amb una partida de 47M d’euros, el 2013 es va prorrogar el pressupost (per tant, amb el mateix import de 47M d’euros) i al 2014 el Parlament va destinar 45M d’euros per a les places de les escoles bressol dels ajuntaments.

Per aquests motius el Ple de l’Ajuntament d’OLESA DE BONESVALLS ACORDA: 

PRIMER.- Instar al Govern de la Generalitat, com a Comunitat Autònoma amb competència plena en matèria d’educació, el manteniment de l’actual xarxa pública de llars d’infants municipals atenent a la seva responsabilitat institucional.

SEGON.- Demanar al Govern de Catalunya la restitució immediata de la partida pressupostària finalista del Departament d’Ensenyament per al finançament del servei públic d’escoles bressol municipals, per tal de cobrir com a mínim un mòdul econòmic de 1.600.-€ per plaça/funcionament/any, i comprometre's a augmentar-ho progressivament fins als 1.800.-€ plaça/funcionament/any.

TERCER.- Reclamar a la conselleria d’Ensenyament el restabliment dels pertinents convenis, segons el que estipula la Llei d’Educació de Catalunya, incorporant una estabilitat temporal i la corresponent clàusula de garantia de compliment dels compromisos de pagament, per garantir la prestació del servei en les llars d’infants de titularitat municipal.  

QUART.- Sol·licitar a la conselleria d’Ensenyament el restabliment de la convocatòria de beques amb la finalitat de garantir la igualtat d’oportunitats i l’equitat en l’accés al servei.

CINQUÈ.- Garantir a les administracions locals el pagament dels deutes pendents derivats de les despeses realitzades en concepte de funcionament i places, despesa que correspon a la Generalitat, d’acord amb la petició formalitzada pel Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació a Catalunya.

SISÈ.- Reclamar a la Generalitat quina ha estat la destinació dels 139 milions d’euros dels exercicis 2012, 2013 i 2014, anys en els que la conselleria d’Ensenyament tenia assignada una partida finalista per aquests centres sense que s’executés cap via de finançament.                 

SETÈ.- Notificar l’acord d’aquest Ple a la Conselleria d’Ensenyament, a la Mesa del Parlament i el grups presents al Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes del país, les associacions educatives i AMPA del municipi.

Olesa de Bonesvalls  a 20 de gener de 2015

“Volem un canvi profund de la política catalana i volem posar-la al servei dels ciutadans”

  

Miquel Iceta crida a capgirar la lògica dels debats per situar les persones al centre de les prioritats i proposa una alternativa a la proposta unilateral d’independència de Mas i Junqueras: una Catalunya forta dins d'una Espanya federal

 

El primer secretari del PSC i president del grup parlamentari Socialista, Miquel Iceta, ha cridat avui a capgirar la lògica de la política catalana i situar la realitat i els problemes dels ciutadans i les ciutadanes en l’epicentre del debat polític i social. “Volem un canvi profund de la política catalana i volem posar-la al servei dels ciutadans”, ha assegurat Iceta en el decurs de la conferència ‘Catalunya 2015: el canvi que necessitem’, una intervenció durant la qual el líder socialista s’ha mostrat convençut que “no hi ha solució als problemes dels catalans si no es produeix un canvi de rumb de la política catalana”.

Des de les Drassanes de Barcelona i davant més de 800 assistents, Miquel Iceta ha instat a “lluitar contra les dependències” i “orientar l’acció de govern i el debat polític en la resolució dels problemes de la gent” per “aixecar la vista del monotema i copsar la realitat en totes les seves dimensions”. Iceta, que ha esmentat les absències més preocupants en el debat públic del nostre país, ha assegurat que “la dedicació de tanta energia col•lectiva, política i mediàtica al procés independentista erosiona la qualitat de la política i de les institucions catalanes” i ha dibuixat una arquitectura política i institucional que, al seu parer, hauria de comportar el “profund canvi que necessitem”: millorar la governança de la globalització econòmica, eliminant paradisos fiscals i obligant empreses a pagar on generen benefici; minimitzar la probabilitat que es repeteixin crisis econòmiques i financeres destructives com la que va començar el 2007; i consolidar i culminar el projecte d’integració europea pal·liant els seus dèficits democràtics.

Ja n’hi ha prou.

“Ja n’hi ha prou de batzegades i improvisacions que es presenten carregades d’èpica i d’astúcia, no podem esperar a la independència per tenir un país amb més feina, on ningú no passi gana, on tothom tingui un sostre”. Miquel Iceta ha defensat un pla de rescat social urgent que es tradueixi en què “no hi hagi cap família sense un ingrés, un pla per eradicar pobresa infantil, acabar amb desnonaments, o els talls de subministraments”. “Els socialistes volem construir una alternativa i estem disposats a col·laborar amb tots aquells que els comparteixin”, ha subratllat el primer secretari dels socialistes catalans que ha deixat clar que “no donarem suport a polítiques de curta volada, a acords puntuals per guanyar temps i fer la viu-viu”.

Catalunya-Espanya i nova proposta en finançament.

Sense defugir el debat sobre quina ha de ser la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya, Iceta ha retret al president Mas i al líder d’ERC, Oriol Junqueras, que “proposin un camí unilateral cap a la independència condemnat al fracàs”; “cal abandonar el rumb de col·lisió que intenten acordar Mas i Junqueras pensant només en 1,8 M de catalans, un rumb de col•lisió que compta amb l’inestimable ajut del PP i el govern de Rajoy”. El primer secretari dels socialistes catalans ha assegurat que “no hi ha solució que no passi per la via del diàleg, la negociació i el pacte” com la que proposen els socialistes catalans a través de la reforma federal de la Constitució i que aquesta “no és la tercera via, és la primera i l’única”, mostrant-se totalment convençut que “la majoria de catalans no volen la independència, com es va veure el passat 9 de novembre”. Per Miquel Iceta “la millor solució és la reforma federal de l’Estat per fer-lo més eficient i assegurar que defensa millor els interessos dels catalans, una reforma constitucional que haurà de ser votada pels ciutadans; no hi haurà solució sense votació, i estic segur que la majoria dels catalans són partidaris a un nou acord entre Catalunya i la resta d’Espanya”.

Per posar de manifest que “portem quatre anys perduts” per part del Govern d’Artur Mas, “sense cap nova competència, nova inversió, ni nou acord que permeti avançar”, Miquel Iceta ha formulat una proposta de nou finançament que passaria per contemplar la possibilitat que el Govern espanyol assumeixi una part de l’actual deute públic de les comunitats autònomes. “Es faria mitjançant un quitament del deute públic de les comunitats amb el Govern espanyol generat els darrers anys, de manera que totes les Comunitats Autònomes hi sortirien guanyant perquè passarien a tenir una situació financera més sanejada i rebaixarien la seva despesa en concepte de pagament d’interessos del deute”, ha argumentat .

Sobre un possible avançament electoral Iceta ha estat clar: “siguin quan siguin les eleccions trobaran el PSC disposat a una batalla noble per construir un país lliure i segur, pròsper i just, estarem preparats amb una llista de socialistes i progressistes, de catalanistes i federalistes, per treballar per merèixer la confiança en un projecte basat en la justícia social i l’acord federal”.

Javi López presenta el pla de xoc que comparteix el conjunt dels socialistes europeus per al canvi de les polítiques d’ocupació

 

 

Imatge Original

El candidat del PSC a les eleccions europees, Javi López, ha assegurat que “el creixement econòmic i l’ocupació seran el centre de les nostres propostes” i ha anunciat que es repartiran 20.000 fulletons “amb el que volem per a Europa en els propers cinc anys, en contrast amb la proposta de la dreta europea que ha imposat”. “Fem èmfasi en capgirar les polítiques que s’estan fent a casa nostra, amb especial atenció a la reforma laboral de Rajoy. Per això és necessari situar l’ocupació en el centre de les nostres atencions”, ha dit.
En roda de premsa a la seu central del PSC, Javi López ha detallat el pla de xoc (s’adjunta) per a la creació de llocs de treball que comparteix el conjunt dels socialistes europeus i que consta de 10 punts per al canvi en l’ocupació. Entre aquests, ha destacat “invertir en els joves, passant de 6.000 milions d’euros a 21.000 milions per poder gestionar una real garantia juvenil a Europa; l’aposta per la reindustrialització del sud d’Europa, ajudes a les empreses per a la contractació, i un salari mínim interprofessional europeu que suposi un 60% de la mitjana salarial de cada país”.
Segons el candidat socialista, “el conjunt dels catalans som mot conscients del que es dirimeix en aquestes eleccions. En moments en què tothom parla de votacions i democràcia, no hi ha millor favor a la democràcia quan es vota que respectar el que és l’objecte de la votació”. “I el que és objecte d’aquestes eleccions és el futur de la UE, capgirar la lògica actual, si es vol protegir la majoria del Partit Popular Europeu o el que volem és una resposta diferent a la crisi, fer d’Europa un espai de fortalesa que defensi amb veu única els seus ciutadans, un espai de dignitat compartida”, ha afegit.
Javi López creu que “CiU no hauria de desviar l’atenció en aquestes eleccions europees i recordar que la meitat dels seus vots aniran a parar al Partit Popular Europeu ii l’altra meitat compartiran grup parlamentari europeu amb els referents polítics de Ciutadans i UPyD. La nostra és la única esquerra capaç de ser alternativa a la dreta europea”.

Pere Navarro: “Cal millorar l’administració, però no suprimint serveis que garanteixen drets a la població”

 El primer secretari del PSC denuncia que “el Govern no pot defensar la celebració d’una consulta i al mateix temps actuar com si la consulta ja s’hagués celebrat”

 

• 
  

 

Imatge Original

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha assegurat, en referència a les declaracions de Mariano Rajoy sobre la reforma de l’administració de l’Estat, que “cal millorar l’administració, però no suprimint serveis que garanteixen drets a la població”. En aquest sentit, ha posat l’exemple del Síndic de Greuges, del qual ha afirmat que “és un guany de la nostra democràcia i una protecció dels ciutadans davant la gestió de l’administració”.

Pere Navarro ha recordat que “des del PSC proposem un reforma de la Constitució també per definir unes competències molt clares per l’Estat federal i pels territoris que el conformarien, i que comportaria simplificar molt l’administració central de l’Estat”. “Sempre hem cregut en el principi de subsidiarietat per tal que la capacitat de governar estigui el més a prop possible al ciutadà”, ha dit. 

Pacte nacional: ni documents, ni agenda, ni calendari

Sobre la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Pere Navarro ha denunciat que “el Govern no pot defensar la celebració d’una consulta i al mateix temps actuar com si la consulta ja s’hagués celebrat i ja estiguéssim caminant cap a la independència”. És per això que ha confirmat que “seguirem formant part de la comissió al Parlament de Catalunya de seguiment de les negociacions que teòricament Artur Mas i Mariano Rajoy haurien d’estar duent a terme”, però ha detallat que “sense tenir ni un document d’objectius, ni una agenda o calendari, no jugarem al joc d’instrumentalitzar les entitats que formaran part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir”. 

Pere Navarro ha fet aquests declaracions després de participar en un esmorzar-debat amb empresaris del sector turístic de Cambrils i de Tarragona, on ha compartit la seva preocupació per la imposició de la taxa turística, ja que “pot comportar la pèrdua de clients”, alhora que ha constatat que “el que necessita el sector turístic és estabilitat política, i la crispació política creixent no hi ajuda”.

Posteriorment, Pere Navarro s’ha reunit amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el diputat del PSC Xavier Sabaté i el President de Barcelona World, Xavier Adserà, en la qual han pogut conèixer de primera mà el desenvolupament del macrocomplex turístic i d’oci i al terme de la qual ha manifestat que “volem garantir que sigui un projecte que s’adeqüi a l’entorn i a la legalitat vigent”. “S’ha d’aclarir quina repercussió tindrà al territori, tant pel que fa a la creació de llocs de treball com per l’afectació a sectors econòmics ja existents i que són molt sensibles”, ha dit Navarro, afegint que “seria lògic que el tracte als empresaris, siguin d’on siguin i plantegin el que plantegin, fos igual per tothom”.

Manifest del PSC i convocatòria a la manifestació en motiu del Dia Internacional del Treball.

Imatge Original

Com cada any, els sindicats UGT, CCOO convoquen manifestacions arreu de Catalunya en ocasió del Primer de Maig, Dia Internacional del Treball. Els i les socialistes hi serem presents, també com cada any. Aquest Primer de Maig, però, es celebra en unes circumstàncies que ens demanen la màxima mobilització davant la ofensiva del PP i de CiU contra el conjunt dels drets laborals i socials.

La reforma laboral aprovada pel govern del PP, amb el beneplàcit de CiU, ha disparat els acomiadaments i els expedients de regulació d'ocupació. Davant la petició sindical, recolzada per una massiva vaga general, per tal que es retiri la reforma laboral i es reprengui el diàleg social, PP i CiU no només no escolten, sinó que aprofitant uns lamentables i condemnables incidents responen amb anuncis de retallades dels drets civils (reunió, vaga, manifestació). La mal anomenada austeritat de la dreta, consistent en tot tipus de retallades socials que descarreguen el cost de la crisi sobre les espatlles de la immensa majoria, ens està conduïnt a una nova recessió i a aprofundir en el patiment de la gent. Ens trobem ja a la tercera gran onada de retallades en sanitat, educació, serveis socials, transport públic, recerca.... L'atur es dispara mentre el govern del PP retalla 1.500 milions d'euros en polítiques de foment de l'ocupació.

Els socialistes catalans plantegem un gran Pacte Social per a una sortida diferent a la crisi, preservant la cohesió social i amb criteris de justícia i solidaritat. Posem damunt la taula propostes alternatives que configuren el nostre model de progrés col•lectiu. Volem un país amb un sistema econòmic més eficient i just, fonamentat en l’Estat de Benestar, amb un mercat de treball estable, amb un model productiu que ens permeti construir una empresa innovadora, que produeixi de manera sostenible, que competeixi amb valor afegit i no amb salaris baixos. Per tot això i molt més, cal una gran mobilització social i política que inverteixi la tendència actual.

Des de la Comissió Executiva del Partit fem una crida a tota la militància socialista a participar a les mobilitzacions convocades pels sindicats majoritaris arreu del país pel proper 1er de Maig.

La manifestació començarà a les 11’30h, és per això que us proposem trobar-nos a les 11h a Passeig de Gràcia amb Ronda Sant Pere (a la porta del Corte Inglés).

Així mateix, us adjuntem el manifest del Partit amb motiu del primer de maig.

Fitxers adjunts:

• Manifest Primer de Maig.pdf (57 KB)

Parlar per parlar = CIU

Como ha sucedido en ocasiones anteriores, cuando vienen malos tiempos la cercanía de las Administraciones locales y el exacto conocimiento de la situación, en la que se vive en su comunidad vecinal, les otorga la fuerza y las herramientas idóneas para intentar mejorar los acontecimientos y la vida de sus vecinos.


Eso molesta y mucho a quienes durante años han estado instaurados en la bonanza económica y no han sabido ó querido revertirla sobre quienes en parte la han generado, por que parte de ese esfuerzo diario ha recaído sobre los trabajadores municipales, que lejos de beneficiarse de ese esfuerzo, se les ha puesto en el punto de mira cuando estaban en el gobierno y se pretende hacer ahora lo mismo que están en la oposición.

Lo que no cuenta CIU es que los funcionarios han sufrido sucesivos recortes y congelaciones en sus salarios desde 2007, algo que "no ha servido para crear empleo y sólo ha empeorado la calidad de los servicios públicos".

Solo hay que ver las medidas adoptadas por el presidente de la Generalitat, Artur Mas que incluyen más rebajas del sueldo de los empleados públicos, venta de patrimonio y un incremento de las tasas, en concreto las universitarias, el precio del transporte público y el recibo del agua.

Esa es la receta que CIU, la de olvidarse de la política local, ya que condenan a las administraciones locales que asumen obligaciones al margen de competencias, resolviendo eficazmente problemas puntuales que al resto de las administraciones les “caen” más lejos.

Y eso es lo que estamos haciendo los socialistas, una apuesta porque haya servicios públicos de calidad.

Educació

El PSC OBTÉ EL SUPORT DEL PARLAMENT PER TAL QUE ELS ALUMNES D’OLESA DE BONESVALLS TINGUIN GARANTIDA LA MATRICULACIÓ A L’INSTITUT DE BEGUES.

El Parlament de Catalunya ha donat avui un pas més per tal que els alumnes de l’Escola d’Olesa de Bonesvalls que ho sol.licitin puguin tenir garantida la seva matriculació al SES de Begues per tal de cursar l’ensenyament secundari obligatori.

La proposta de resolució presentada pel diputat penedesenc Roberto Labandera ha comptat amb el suport de tots els grups. La raó de la presentació de la iniciativa es basa en la situació actual a que s’enfronten les famílies d’Olesa de Bonesvalls amb fills en edat d’escolarització secundària obligatòria. Actualment els alumnes estan adscrits als instituts de Vilafranca ( IES Milà i Fontanals) de Vallirana i de Begues. La proximitat de l’IES de Begues, a només 8 km del nucli d’Olesa facilitaria als alumnes la reducció del temps de desplaçament al centre d’estudis. Labandera reconeix, a la vegada, que "cal, ara, garantir places suficients per cobrir la demanda en condicions"

La resolució, també, preveu la resolució en benefici dels alumnes d’Olesa no deixi de garantir la demanda pròpia del municipi de Begues. En aquest sentit el text aprovat acorda : El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a garantir les sol.licituds dels alumnes escolaritzats a l’escola d’Olesa de Bonesvalls que demanin l’adscripció, pel que fa a l’educació secundària, a la SES de Begues, un cop atesa la demanda dels alumnes del municipi de Begues. Labandera valora positivament l’acord que dóna un primer pas en la direcció de satisfer la demanda de les famílies i de l’Ajuntament d’Olesa. El diputat socialista ha manifestat "
"aquesta resolució és un primer pas en la direcció de millorar les condicions d’accés a l’ESO als alumnes d’Olesa tot i que l’objectiu de futur, al qual no renunciem, és que els alumnes del poble puguin fer la secundària obligatòria en el mateix municipi "

Alt Penedès, 24 de novembre de 2011

De que hablamos?

Estos días se hablara mucho, de las retribuciones de los representantes políticos en nuestro municipio. En medio de una grave crisis económica es poco justificable que los que deben servir a la ciudadanía sigan manteniendo “determinados privilegios”. No obstante, para analizar en profundidad este asunto es necesario prestar atención a un aspecto generalmente poco advertido: la infra representación que tenemos las clases populares y determinados sectores sociales en las administraciones publicas.


Son muchas y variadas las causas, pero tienen una misma causa inicial, que no es otro que lo que se denominaba como sufragio censitario, un sistema de votación en el que tanto los electores como los candidatos estaban restringidos y sólo podían elegir o ser elegida una parte de la población, según su nivel de renta, su sexo o su nacionalidad. Éste sistema característico del siglo XIX y de comienzos del XX es totalmente contrapuesto al sufragio universal, sistema actual, consistente en que todas las personas mayores de edad pueden elegir y ser elegidas.

Ahora bien, aunque con este último sistema está claro que todos podemos elegir a nuestros representantes, ¿realmente podemos todos ser elegidos por la ciudadanía? O, mirando el problema desde otro enfoque, tenemos acceso las clases populares la posibilidad de ser elegidos como representantes públicos en igualdad de condiciones respecto a las “clases privilegiadas”. Aunque desde el punto de vista estrictamente legal la respuesta es sí, la realidad es otra.

En el “Ajuntament”, que es la administración más cercana al territorio también se reproduce esa sobrerrepresentación de la élite política, con lo que las clases populares apenas tienen voz que represente sus intereses en las corporaciones municipales.

Son muchas y variadas las razones, la pérdida del puesto de trabajo una vez finalizado el mandato electoral, el perjuicio económico y laboral que causa asistir a órganos de gestión de las administraciones, el no disfrutar de días de permiso en periodo electoral, etc., hacen que las clases populares se alejen paulatinamente de la política, dejando así todo el poder en manos de aquellos estratos sociales (jubilados, profesionales liberales y empresarios) a los que aspirar a un cargo electo y ejercerlo no les causa prácticamente ningún perjuicio. Todos hemos oído en alguna ocasión decir a políticos electos y miembros de algunas determinadas listas decir aquello, “me voy a dedicar a esto de la política ahora que me he jubilado y tengo tiempo”. Esta “élite", minoritaria en la sociedad pero ampliamente mayoritaria en las instituciones, ejerce ocupaciones con ingresos medio-altos y altos. Al pasar a la actividad política, no quieren perder esos privilegios, por lo que se auto adjudican esos salarios que ahora tanto nos escandalizan, a pesar de las posibles incompatibilidades tanto legales como morales. Y la propuesta de Olesa, no está ni de buen trozo en ese tramo que nos haría escandalizar, en todo caso seria de escándalo si la mejoría de los servicios no fuese evidente.

Pero esa discusión en Olesa adquiere otro formato cuando es utilizada por algunos políticos para crear dudas en aquellos sectores que no entienden que las comunidades actuales son cada vez más abiertas y relacionadas, los ciudadanos tienen cada vez mayor pluralidad de territorios de pertenencia y Olesa no tiene nada que ver con la idea tradicional de comunidad aislada, en el cual el “Ajuntament” era el instrumento para gestionar las necesidades comunes del territorio, sino que al margen de estas funciones tradicionales, han de cumplir otra de naturaleza mas política como es la articulación de la convivencia, de integración social, de sostenibilidad territorial, de políticas de igualdad, etc.

Es evidente que por muchos algunos quiera hacernos ver Olesa un municipio económicamente rentable para practicar política, no es verdad, y no es este el objetivo real de la discusión. O tal vez si, ya se verá.

Pero lo que sí que es cierto que el acceso de ciertos sectores sociales a cargos de representación política es una de las formulas que ayuda a reducir y racionalizar los salarios en todas las administraciones públicas y a impedir que los cargos electos vivan de espaldas a la ciudadanía, como ocurre actualmente.

En definitiva, toca hacer una reflexión seria sobre este asunto, o en la práctica no habremos avanzado mucho más de lo que se reflejaba en aquel artículo 15 de la constitución española de 1845, que decía "Solo podrán ser nombrados senadores los españoles que además de tener treinta años cumplidos pertenezcan a las clases siguientes:(...) Ministros de la Corona. Consejeros de Estado, Arzobispos, Obispos, Grandes de España, Capitanes generales del Ejército y Armada (...)".