Aquest mes d’Octubre sortirà el nou butlletí del PSC d’Olesa de Bonesvalls

Imatge del nou butlletí del PSC d’Olesa de Bonesvalls

Article butlleti

En el darrer ple del mes de juliol es va fixar la població d’Olesa de Bonesvalls en 1787 habitants. Aquesta és la xifra de persones censades al nostre municipi, únicament els censats. Alhora de pensar en els serveis des del PSC sempre hem tingut clar  que aquesta xifra és molt curta i que s’ha de pensar en el conjunt de persones que tenim habitualment al nostre poble, tot i que no estiguin empadronats. 

Olesa de Bonesvalls fa anys que ha deixat de ser un poble de poc més de 500 habitants que viuen entre el barri de l’Hospital i l’entorn de la església. Olesa és avui un municipi format per dos nuclis diferenciats en els quals s’apleguen més de 3.000 persones. Això és fonamental, tenir-ho clar, quan es pensa en els serveis i equipaments que el nostre poble necessita. També cal tenir present les diferents necessitats dels nostres veïns, ja què h  i ha tantes formes de viure al poble com persones hi viuen.  

 

Aquesta dimensió no és només demogràfica, també ho és física. Els barris dispersos, presenten com a principal característica la extensió que ocupen. Olesa de Bonesvalls té més de 25 quilòmetres de carrers, amb les seves voreres, fanals, punts de recollida d’escombraries, zones verdes, instal·lacions d’aigua, llum i telèfon, etc. Quan es va apostar per tenir una brigada municipal el més àmplia possible, quan es treballa en la municipalització dels serveis, sempre es fa pensant en el tamany real del municipi i no en el record que alguns tenen del que Olesa va ser en el passat. 

Des del PSC d’Olesa tenim molt clar quin és el nostre poble i quines dimensions té. Treballem des del primer dia, per oferir els millors serveis possibles a la ciutadania resident i a la població fluctuant. Trepitgem tot el territori i som coneixedors de les necessitats i mancances del nostre municipi. Oferir els millors serveis municipals possibles ha estat i  seguirà sent el nostre principal objectiu.   

Cal una estratègia nacional compartida entre els qui volen evitar el desastre

El primer secretari fa una crida a restablir el consens catalanista durant un acte de la Fundació Campalans per recordar el primer aniversari dels plens del 6 i 7 de setembre 

 

El primer secretari del PSC i president del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar, Miquel Iceta, ha fet avui una crida a restablir el consens catalanista durant un acte organitzat per la Fundació Rafael Campalans per recordar el primer aniversari dels plens del 6 i 7 de setembre que van suposar el trencament de l’ordenament constitucional i estatutari per tal de forçar la celebració del referèndum unilateral del passat 1 d’octubre. 

En l’acte, Miquel Iceta ha fugit dels retrets i ha instat a no repetir errors i ha defensat una “estratègia nacional” compartida “de la què se n’hauria de derivar una col·laboració més estreta entre els que no estem disposats a acceptar que aquest país vagi cap al desastre”. El líder dels socialistes catalans ha detallat un “programa nacional” que aplegui “un arc de Sant Martí de reivindicacions, anhels i esperances que no es resignen a ser esborrades per una dictadura monocromàtica”:

 1. “Per la democràcia, els procediments, la legalitat, el rigor i el servei públic, per defensar l’interès general”, ha dit

2. “Pel respecte, la convivència, el respecte a totes les idees, que ningú tingui temor d’expressar el que pensa, perquè un sol poble no vol dir pensant tots igual”

3. “Contra el frontisme, no ens resignem, no estem disposats a acceptar que la societat catalana estigui dividida en dos blocs que no es parlen ni empatitzen”

4. “Pel restabliment d’un consens catalanista, perquè alguns en la recerca d’un estat ens estan fent perdre la nació”, i s’ha referit a temes com la llengua i la cultura per explicar que hi ha consensos que s’estan perdent

5. “A la recerca de solucions acordades, no pot ser que una meitat imposi a l’altra una opció per convençuda que estigui”, ha assegurat

6. Per un compromís per les polítiques socials, perquè la política torni a ser un instrument per la millora de la qualitat de vida de la gent, per l’ampliació dels drets dels ciutadans, per una societat més justa i millor repartida.

“Potser no vam reeixir en les nostres advertències sobre les conseqüències del que s’estava fent”, ha lamentat Miquel Iceta, durant la seva intervenció en la cloenda d’un concorregut acte que ha comptat amb la participació de l’exdirigent de Catalunya si que es pot, Joan Coscubiela, de les acadèmiques Astrid Barrio i Argèlia Queralt i del portaveu adjunt del grup socialista, Ferran Pedret. “Pulveritzar un Estatut amb una majoria molt inferior a la que és necessària per reformar-lo, dos terços del Parlament”, ha insistit en tot moment.

El primer secretari i president de grup s’ha mostrat convençut que “qüestions identitàries no es poden resoldre pel criteri majoritari” i ha instat els partits a fer “una discussió prèvia de totes les fórmules possibles per trobar aquella que pugui aplegar una majoria més ampli”. "El que va passar no és menor, és molt important, perquè els temes procedimentals són garantia de drets, i el 6 i 7 de setembre de l’any passat la primera víctima va ser la legalitat catalana; l’estatut, el reglament els drets dels diputats”, ha conclòs.

Lecciones del 6 y 7 de septiembre

Durante las sesiones parlamentarias de los días 6 y 7 septiembre del año pasado, a pesar de nuestras advertencias, se traspasaron líneas rojas que rompieron en dos el Parlament de Catalunya, dividieron a la sociedad catalana y abrieron el camino al desastre político más relevante tras la aprobación de la Constitución y del Estatuto. No es de extrañar que algunos autores, como Daniel Gascón o Pau Luque, lo denominen “golpe posmoderno”. 

La mayoría parlamentaria independentista se sirvió de una interpretación absolutamente forzada del artículo 81.3 del Reglamento del Parlament para crear ad hoc un procedimiento exprés para aprobar las llamadas “leyes de desconexión” (los textos que llevaban por título “ley del referéndum de autodeterminación de Cataluña” y “ley de transitoriedad jurídica y fundacional de la república”), contra el criterio de los servicios jurídicos del Parlament y del Consell de Garanties Estatutàries, abusando de la mayoría independentista de la Mesa del Parlament. 

La aprobación de dichos textos suponía el intento de derogar en la práctica la vigencia del Estatuto de Autonomía y de la Constitución en Catalunya y su sustitución por una legislación de excepción, sin seguir los procedimientos previstos para la iniciativa de la reforma de la Constitución o el Estatuto, ni atenerse a las mayorías necesarias, sin tener competencia para ello y, además, atropellando los derechos de las minorías parlamentarias y, con ellos, los de la ciudadanía a la que representaban. En este caso, además, los diputados y diputadas que se oponían a la aprobación de tales textos representaban a más ciudadanos que los representados por la mayoría parlamentaria independentista. Cabe señalar que, además, lo que se pretendía convocar era un plebiscito respecto a una decisión ya tomada, por cuanto la derogación del Estatuto y de la Constitución en la práctica ya se habría aprobado por el Parlament.

Todo ello revela una concepción del principio democrático que, si solo se ciñe a la regla de la mayoría, no resulta en absoluto democrático. La regla de la mayoría es fundamental, pero es preciso complementarla con la existencia de procedimientos y de sus garantías, y con el respeto a los derechos de las minorías, para poder constatar la adecuación al principio democrático. Del mismo modo, no puede considerarse propiamente ley cualquier texto votado por una Cámara, sino que lo es el texto aprobado por el órgano competente para hacerlo, siguiendo los procedimientos reglados, y con las mayorías necesarias. 

Dicho de otro modo, una mayoría parlamentaria no lo puede todo. La sumisión de los poderes públicos, incluido el legislativo, es una conquista democrática irrenunciable y una regla muy sensata para permitir la convivencia en sociedades plurales y complejas, con distintas visiones e intereses. Las reglas y procedimientos, las mayorías reforzadas exigidas para aprobar cambios en el marco de convivencia, o los límites constitucionales y estatutarios no impiden el cambio de las leyes y de las políticas, o del propio marco de convivencia, simplemente les ofrecen un cauce para evitar que el abuso o la arbitrariedad de una mayoría coyuntural pueda lesionar derechos.

Por ello fue prudente el Parlament de Catalunya al exigir un apoyo mínimo de 2/3 de sus miembros para iniciar procesos de reforma estatutaria o para aprobar la ley electoral catalana. Por ello resulta un sinsentido que se pretenda impulsar una ruptura que no tiene ni siquiera el apoyo parlamentario necesario para una reforma.

De todo ello eran, sin embargo, muy conscientes muchos integrantes de la mayoría parlamentaria. De ahí su incomodidad durante las tensas sesiones parlamentarias de los días 6 y 7 de septiembre de 2017, y su intento permanente de minimizar la gravedad de los hechos que protagonizaron y su significación política.

Depende de cada uno de nosotros y de nosotras, de la ciudadanía en su conjunto y de sus representantes tratar de aprender de lo acaecido en la política catalana en los últimos años, en los días 6 y 7 de septiembre, y en los posteriores hasta la fecha, para tratar de construir un proyecto político colectivo que pueda ser ampliamente compartido y que nos aleje de la división y la confrontación permanente que padecemos.

Para ello la mayoría independentista podría empezar por comprometerse a no emprender iniciativas de reforma profunda que no cuenten al menos con el apoyo de 2/3 de los miembros del Parlament.

Miquel Iceta Llorens

Presidente del Grup Parlamentari Socialistes - Units per Avançar

Fomentant la participació ciutadana

 

Des del PSC d’Olesa sempre hem apostat per la participació ciutadana, perquè creiem que és un dels eixos fonamentals de la política municipal. La aprovació de l’actual Reglament de Participació Ciutadana va ser una proposta del primer regidor socialista d’OIesa l’any 2003. Des d’aleshores s’han anat fent esforços per fomentar aquesta participació.

 Ja fa alguns anys que existeix el Consell Municipal d’Associacions, un espai on, tot i les mancances, les associacions i entitats municipals  poden debatre sobre temes que ens afecten a tots. És evident que cal millorar i augmentar la activitat d’aquest Consell, però estem convençuts que ha de consolidar-se com un dels pilars del municipi. Ja que la participació de la societat civil permetrà fer una millor gestió del municipi.

En els darrers temps s’estan fent noves apostes per la participació, amb el desenvolupament dels pressupostos participatius. Aquest 2018, per primer cop, s’han destinat 30.000 euros per a fer actuacions i inversions que decidirà la ciutadania. El proper 19 d’abril i haurà la primera reunió on podrà participar  tothom que s’hagi inscrit al registre de participació ciutadana i a on es constituirà el Grup Motor que ha de liderar aquest procés.

També s’ha creat un espai de debat format per polítics, personal administratiu i membres de la societat civil, on s’està debatent sobre la Cooperació Internacional al Desenvolupament. Aquest espai de diàleg és una nova proposta per fomentar la participació i per augmentar la implicació de la ciutadania en els problemes de la societat.

Per la seva part, des de la regidoria d’obres i serveis s’estan organitzant reunions de treball amb les entitats veïnals, per tal de gestionar els serveis públics i municipals. En aquest marc s’han tractat qüestions com les franges perimetrals i la recollida de residus.

Des del PSC continuem treballant cada dia per la Olesa del Segle XXI.